Agregacions en PDF () 

OBJECTIUS I EIXOS D’ACTUACIÓ
GOVERNAMENT I GESTIÓ

AGREGACIONS: OBJECTIUS I EIXOS D’ACTUACIÓ

Introducció: Sistema Valencià de Ciència i Tecnologia (SVCYT)

D’acord amb els principals indicadors en matèria d’investigació científica, desenvolupament tecnològic i innovació, la Comunitat Valenciana (CV) se situarà en el 2015 entre les cinc primeres regions espanyoles i per sobre de la mitjana de la Unió Europea.
Aquesta rellevància del Sistema Valencià de Ciència i Tecnologia (SVCYT) i la seua evolució positiva permeten sustentar polítiques estables, coordinades i eficaces per al desenvolupament d’un nou sistema econòmic basat en el coneixement i en la consolidació d’un entorn creatiu, multidisciplinari i innovador, orientat al benestar i la qualitat de vida.
Aquest és el propòsit de CAMPUSHABITAT5U, mitjançant la rellevància del SVCYT, en el qual les universitats públiques i altres actors agregats al projecte juguen un paper d’extraordinària importància, promoure un teixit productiu més dinàmic i competitiu, fruit de la col·laboració entre centres d’investigació i empreses.
A continuació s’efectua una breu referència als principals agents del SVCYT:

  • Les cinc universitats que conformen el Sistema Universitari Públic Valencià (SUPV) que conformen l’agregació estratègica CAMPUSHABITAT5U amb els seus departaments i instituts universitaris d’investigació. El 92% dels estudiants universitaris que estudien en la CV estan matriculats en el SUPV.
  • Dotze organismes públics d’investigació, entre ells els 10 Centres del CSIC situats en la CV.
  • 8 Centres i Fundacions d’investigació sanitària
  • Catorze instituts tecnològics agrupats en la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la CV (REDIT). D’ells, 8 desenvolupen les seues activitats en l’àmbit de l’Hàbitat i el Territori
  • Organitzacions de suport a la transferència tecnològica, difusió i divulgació tecnològica i científica: OTRI dels centres de R+D+i, els 5 parcs científics vinculats a les universitats públiques, un parc tecnològic i quatre centres europeus d’empreses innovadores (CEEIS d’Alcoi, Elx, València i Castelló).

Els resultats i aportacions al camp científic i la societat que ofereixen aquests agents experimentaran un impuls extraordinari mitjançant la summa i la coordinació de tots els seus recursos i capacitats. Però, la qual cosa és més important, mitjançant la interacció en les estructures de cooperació de CAMPUSHABITAT5U es podran engegar nous projectes més ambiciosos, de major abast i amb superior impacte positiu.

Nivells d’Agregació de CAMPUSHABITAT5U

El marc d’agregacions de CAMPUSHABITAT5U s’estableix en tres nivells:

  • Agregació estratègica: les 5 Universitats que integren el SUPV (la Universitat de València – UV, la Universitat Politècnica de València – UPV, la Universitat d’Alacant – UA, la Universitat Jaume I – UJI i la Universitat Miguel Hernández d’Elx – UMH)
  • Agregacions per especialització: integració d’agents significatius en l’àmbit “Hàbitat i Territori” que ja vénen col·laborant amb les 5 Universitats del SUPV:
  • Xarxa d’Instituts Tecnològics de la CV (REDIT)
  • Instituts tecnològics pertanyents a la CV
  • Centre Superior d’Investigacions Científiques a través d’Instituts de l’àmbit
  • Empreses i clusters empresarials de l’àmbit
  • Institucions Firals de València i Alacant
  • Generalitat Valenciana,
  • Ajuntaments de tots els municipis on estan presents les 5 Universitats del SUPV i amb aquells amb els quals es desenvolupen projectes de col·laboració (programes d’extensió universitària, programes de desenvolupament local)
  • Col·legis professionals de la CV i les seues organitzacions territorials
  • Confederacions empresarials de la CV i les seues organitzacions territorials
  • Cambres de comerç de la CV
  • Els principals museus i entitats culturals
  • Agregacions institucionals: les administracions públiques de la CV, institucions de suport a la R+D+i les activitats de la qual incideixen sobre l’Hàbitat i el Territori, així com referents econòmics, socials i culturals:

Agregació estratègica

L’agregació estratègica de les 5 Universitats té 2 objectius:

  • L’especialització de l’agregació per a contribuir en la CV:
  • Al canvi de model productiu,
  • Al desenvolupament de l’Estratègia Territorial
  • A la implementació dels plans de Ciència, Tecnologia i Innovació
  • la creació d’un pol articulador de l’Arc Mediterrani,
  • la pertinença a xarxes internacionals relacionades amb l’àmbit d’especialització i la contribució al talent
  • La contribució i orientació internacional, mitjançant:

Les universitats que integren el SUPV són el principal referent per als estudis superiors i l’activitat d’investigació en la CV (veure detall en els punts de partida dels àmbits 2.1 Millora docent i 2.2. Millora Científica).

Algunes xifres representatives de l’activitat d’Investigació i Innovació de les 5 universitats de l’agregació estratègica en l’àmbit d’Hàbitat i Territori són les següents:

  • 2.595 staff acadèmic (PDI) desenvolupant activitats d’investigació
  • 97 Grups de R+D
  • 39 Instituts Universitaris
  • 3 Centres Mixts amb el CSIC
  • 36 Càtedres
  • 1.614 Publicacions d’Impacte ISI l’any 2010
  • Participació en 150 projectes d’excel·lència (Europeos, Consolider, Avanza, CENIT i PROMETEO)
  • 14 Spin-offs generades en els últims 4 anys
  • Patents sol·licitades en el 2010: 32
  • 30 de contractes anuals de llicència de tecnologia
  • Més de 40 esdeveniments internacionals organitzats anualment
  • 5 Parcs Científics i Tecnològics de les 5 Universitats del SUPV (veure detall en l’àmbit 2.2.)

A continuació, descrivim breument alguns de les principals Instituts, Centres i Observatoris universitaris en Hàbitat i Territori:

  • Institut de Tecnologia Química (ITQ).
  • Institut Universitari de Desenvolupament Local (IIDL)
  • Institut d’Economia Internacional (IEI)
  • Institut Universitari de Polibenestar
  • Institut Universitari de l’Aigua i de les Ciències Ambientals (IUACA)
  • L’Observatori d’Impacte Ambiental i Territori
  • Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM)
  • Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (IRTIC)
  • Institut de Tecnologia Química (ITQ). 
    L’ITQ és un institut mixt creat en 1990 per la UPV i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’ITQ és un centre d’investigació fonamental i orientada, dotat dels mitjans necessaris per a desenvolupar investigació en el camp de les Tecnologies Químiques i Materials. L’ITQ està en contacte directe amb el mitjà industrial per mitjà de contractes d’investigació, explotació de patents, i cursos de formació. D’altra banda, destaca la formació de personal tècnic i investigador a través de l’elaboració de tesis doctorals, tesis de màster, projectes fi de carrera, i estades postdoctorals.

El ITQ desenvolupa la seua activitat entorn de dues línies principals:

  • Processos químics i fotoquímics en sostenibilitat i ciències de la vida
  • Materials estructurats per a la generació d’energies renovables i combustibles nets. Un exemple concret en aquesta línia seria el Bionictile: una solució innovadora en ceràmica pel seu disseny, pels materials que la componen, per la facilitat d’ús en façanes i per ser un suport descontaminant. Bionictile és el resultat d’un desenvolupament compartit entre dues empreses, privades, l’ITQ i la Fundació del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM-UMH). Les peces ceràmiques Bionictile porten un esmalt catalitzador que, en presència de la llum solar i de la humitat ambiental, fa reaccionar les emissions contaminants (NOx y HNO3) de l’aire de ciutats i nuclis urbans transformant-los en substàncies innòcues per a la salut humana (nitrats). A més, de no danyar el medi ambient, l’efecte roman en les peces al llarg del seu cicle de vida.

L’ITQ és responsable de la impartició de dos Màsters Interuniversitaris (UPV-UV), un en Química Sostenible i l’altre en Química Orgànica Experimental i Industrial, així com dels seus corresponents programes de doctorat. Així, en l’ITQ es duen a terme nombroses tesis doctorals així com projectes de finalització de carrera. A més, de manera regular s’organitzen conferències impartides per científics internacionals per a tot el personal i es fomenta l’assistència i la participació en congressos tant nacionals com a internacionals de prestigi.

Actualment l’ITQ està desenvolupant més de 15 projectes finançats per institucions públiques espanyoles (MICINN, Generalitat Valenciana, CSIC, UPV etc.) i a més és soci en 7 projectes del VII PM finançats per la Comissió Europea.

Però sens dubte, destaca el gran nombre de contractacions del sector privat. En l’actualitat l’ITQ està desenvolupant més de 25 projectes finançats per algunes de les empreses multinacionals més rellevants del sector. Així, del pressupost anual total de l’ITQ, aproximadament el 50% ve a través de contractes amb el sector privat, la qual cosa demostra la importància que l’ITQ dóna a la investigació aplicada.

Gràcies al seu contacte amb el sector privat, l’ITQ és un referent quant a transferència de tecnologia. Té una cartera de patents amb més de 150 expedients, però el que més destaca és la quantitat de patents llicenciades (25) de les quals 10 estan en explotació comercial i hi ha diverses a nivell de planta pilot i/o demostració. A més, l’ITQ participa directament en patents que han sigut presentades directament a través de les empreses amb les quals s’ha desenvolupat (més de 70). Per a desenvolupar la seua activitat científica l’ITQ compta amb un total de quasi 200 membres.

Com a centres col·laboradors a nivell nacional, europeu i mundial, destaquen diferents instituts del CSIC (resaltando el IQO), CNRS, Université d’Ottawa, Cardiff University, Max Planck Society, King Saud University i la Universidad de Valencia (quasi un centenar de publicacions conjuntes).

  • Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL)

L’IIDL és un Institut Interuniversitari d’investigació i especialització teòrica i pràctica en el camp del desenvolupament local, adscrit a la Universitat de València (UV) i la Universitat Jaume I de Castelló (UJI). L’IIDL té com a objectiu estratègic consolidar-se com a centre d’investigació interdisciplinària i interuniversitari de referència internacional en la generació d’idees, així com en el disseny d’estratègies i suport a la presa de decisions en les polítiques públiques. A més, dedica especial atenció a aquelles amb un vessant territorial en l’àmbit local, generant respostes eficaces a les demandes socials relacionades amb l’enfocament territorial i local del desenvolupament sostenible, en el seu triple vessant econòmic, social i ambiental.

L’IIDL està constituït per un equip multidisciplinari de més de 80 persones (60% Personal Doctor) expert en les diverses temàtiques contemplades en el concepte de desenvolupament sostenible; comptant amb persones amb àmplia formació en Economia, Geografia, Psicologia, Sociologia, Història, Ciències Polítiques i Treball Social.

Activitats

L’IIDL desenvolupa principalment activitats d’investigació (bàsica i aplicada) i formació

Investigació

L’activitat investigadora de l’IIDL s’estructura en quatre àrees principals:

  • Àrea I: Govern Territorial, Ordenació del Territori i Medi ambient.
  • Àrea II: Desenvolupament Local.
  • Àrea III: Turisme i Economia de la Cultura.
  • Àrea IV: Cohesió social

Formació

L’IIDL responsable de la gestió de dos Màsters oficials i dels seus corresponents programes de doctorat:

  • Màster Interuniversitari en Gestió i Promoció del Desenvolupament Local
  • Màster Interuniversitari en Cooperació al Desenvolupament: resultat d’un esforç de coordinació conjunt de les 5 universitats públiques valencianes

Internacionalització

L’IIDL ha coordinat cinc Programes de Cooperació Interuniversitària, afavorint l’establiment de relacions interinstitucionals amb diverses universitats llatinoamericanes en honor de la formació d’agents de desenvolupament local.

L’IIDL té un programa propi de beques per a cursar el Màster Oficial de Cooperació al Desenvolupament finançat parcialment amb fons de la Generalitat Valenciana i de la Universitat, dirigit a graduats/des de països menys desenvolupats.

A més, l’Instituto manté estretes relacions amb una sèrie d’universitats europees i iberoamericanes amb les quals ha constituït la Xarxa Universitària de Desenvolupament Local (Veure àmbit 2.8 Xarxes i Aliances).

  • Institut d’Economia Internacional (IEI)
    L’IEI és un centre d’investigació i formació especialitzada. La seua creació en 1995 va ser promoguda per la UA, UJI i UV de les quals forma part com a Institut propi d’àmbit interuniversitari. L’objectiu prioritari de l’Institut és el de promoure una plataforma d’investigació, de caràcter obert i del més alt nivell acadèmic, en el marc ampli de l’anàlisi de l’economia i les relacions internacionals. Té 8 àmbits d’Investigació, entre els quals destaquen aquells relacionats directament amb Hàbitat i Territori:
  • Medi ambient: valoració i anàlisi socioeconòmica aplicada a la gestió dels recursos naturals i les infraestructures associades als mateixos
  • Turisme: planificació i desenvolupament turístics, disseny de sistemes d’informació turística, anàlisi del turisme i el territori, educació i polítiques de formació en turisme, sostenibilitat turística, accés a la innovació i a les noves tecnologies, estudi de normatives i legislació, impactes de l’activitat turística
  • Transport i logística: investigació en el camp de l’Economia del Transport analitzant entre unes altres l’impacte socioeconòmic de les actuacions en infraestructures així com la seua eficiència i productivitat
  • la creació i aplicació de tecnologia social i en el disseny,
  • el desenvolupament i implementació de polítiques socials per a millorar el benestar i la qualitat de vida de la societat en general, i de la valenciana en particular.
  • L’estudi i anàlisi de l’oferta i demanda d’habitatges per a discapacitats físics i psíquics, persones majors i malalts crònics i altres col·lectius específics que requerisquen de solucions adaptades i diferenciades d’habitatge a la Comunitat Valenciana.
  • Diagnòstic sobre oferta d’allotjaments per a discapacitats i malalts crònics; anàlisi del disseny arquitectònic; funcionalitat i habitabilitat i accessibilitat.
  • Institut Universitari de Polítiques i Benestar Social (Polibenestar)
    És un institut d’investigació interdisciplinària especialitzat en l’estudi i l’aplicació de polítiques socials, amb la missió d’aconseguir una millora del benestar i la qualitat de vida de la societat. Desenvolupa tant investigació bàsica en el camp sociosanitari com a investigació aplicada sobre sostenibilitat econòmica, social i política dels sistemes soci-sanitaris, assessorant a l’Administració en el desenvolupament de nous recursos soci-sanitaris per a persones depenents, així com a empreses que decideixen invertir i explotar aqueix tipus de recursos. L’Institut de Polibenestar investiga, entre uns altres:

Actualment està participant en el projecte “Smart technologies for self service to seniors in social housing (HOST)”. El projecte HOST està finançat pel programa europeu Ambient Assisted Living (convocatòria AAL-2010-3) fins a l’any 2013. El seu objectiu és dissenyar una infraestructura digital per a ser usada a través de la televisió, dirigida a les persones majors, que afavorisca la seua independència i participació en la societat. La infraestructura digital serà fàcil d’usar i estarà disponible en els habitatges socials, creant un nou model europeu de “cases connectades” per a majors. En aquest projecte participen institucions de quatre països europeus: França, Itàlia, Regne Unit i Espanya. Participen diferents entitats: proveïdors d’habitatges socials (OPAC du Rône, que és el coordinador del projecte – Finabita – Nottingham Community Housing Association); Pymes (Adama- TriplePlay Services – BioResult S.r.l.); i centres d’investigació (Centre d’investigació ERI-Polibienestar, de la Universitat de València – Erasme – la Universitat de Grenoble – National Research Council Construction Technologies Institute – la Universitat de Loughborough).

  • Institut Universitari de l’Aigua i de les Ciències Ambientals (IUACA)
    L’IUACA és un Institut de la UA la missió de la qual és propiciar el millor coneixement i aplicació dels recursos hídrics, així com els aspectes relacionats amb la conservació i millora del medi ambient. Les línies d’Investigació de l’Institut són les següents:
  • Pretractament d’aigües de consum humà
  • Tractament d’aigües residuals amb bioreactores de membrana. Afinament de qualitat de permeabilitat mitjançant nanofiltració i osmosi inversa.
  • Presència i eliminació de microcontaminants emergents en aigües.
  • Reducció d’olors en el tractament d’aigües residuals industrials.
  • Avaluació d’impacte ambiental en dessaladores.
  • Actuacions en ports i fons marins.
  • Experiències de reutilització d’aigües residuals per a regadiu.
  • Transvasament Tajo-Segura i Xúquer-Vinalopó: beneficis associats i aspectes econòmics.

D’altra banda, l’Institut imparteix el Màster oficial en Gestió Sostenible i Tecnologies de l’Aigua, en el qual participa personal docent de la UA, de la UPV i de la UMH entre unes altres

  • L’Observatori d’Impacte Ambiental i Territori
    Nascut com un grup flexible de treball de caràcter multidisciplinari, promogut des de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Mig “Ramón Margalef” (IMEM), de la UA, en el mateix s’integren professors i investigadors amb interessos i experiència en les diverses temàtiques relacionades amb l’impacte ambiental.
    La seua labor consisteix en la documentació i recopilació d’informació de la problemàtica de l’impacte ambiental humà sobre el territori, els ecosistemes i el paisatge, i la seua corresponent anàlisi i diagnòstic, així com en la presentació de propostes de gestió o actuació en aquest camp. Així mateix, promou un millor coneixement d’aquestes problemàtiques per part del públic en general. A tal fi es proposa com a vehicle de transmissió i diàleg entre l’àmbit acadèmic-tècnic, les administracions públiques, els agents socioeconòmics i la ciutadania general.
  • Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) 
    El CEAM és un Centre d’Investigació Aplicada, associat al CSIC i adscrit a la UMH.
    Les activitats del CEAM inclouen des de la investigació bàsica, orientada a la resolució dels problemes mediambientals prioritaris identificats, fins al desenvolupament de noves tecnologies i aplicacions, amb l’engegada de projectes pilot on es demostren els avanços obtinguts a l’escala de gestió. Es tracta, per tant, de R+D essencialment pre-competitiu, on s’eviten de forma explícita les activitats d’enginyeria ambiental basada en procediments establits. A partir de l’activitat de R+D, també es desenvolupen funcions d’assessorament científic en els temes de la competència del CEAM i, específicament, es contribueix al desenvolupament de les polítiques de gestió mediambiental a diferents nivells, des de l’autonòmic al de la UE.
    El CEAM es configura com a centre multidisciplinar, centrant les seues actuacions en àrees temàtiques complementàries en les quals es disposa d’una experiència internacional reconeguda. Actualment està participant en 8 projectes europeus. L’activitat s’articula a través de projectes d’investigació, englobats en quatre programes d’investigació:
  • Contaminació Atmosfèrica: Química Atmosfèrica i Dinàmica de Contaminants,
  • Efectes dels Contaminants,
  • Investigació Forestal,
  • Meteorologia i Climatologia.

Per a desenvolupar la seua activitat científica el CEAM compta amb més de 80 membres.

  • Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (IRTIC)
    L’IRTIC és un centre d’investigació universitari de la UV fundat a principis dels anys 90 i format per 115 investigadors, que abasta diferents disciplines associades a l’àrea de les tecnologies de la informació i les comunicaciones. L’IRTIC desenvolupa majoritàriament activitats d’investigació aplicada i desenvolupament de solucions a mesura, fomentant les línies d’actuació que aporten un benefici a la societat. Aquestes activitats es concreten en projectes i contractes sobre sistemes de gestió d’informació, aplicacions telemàtiques al tràfic i transport, sistemes d’integració de discapacitats, simulació de maquinària civil, serveis de xarxa i seguretat informàtica, desenvolupament de simuladors pare la prevenció de Riscos Laborals per a empreses del sector, desenvolupament de maquetes i prototips virtuals per al sector ferroviari i el sector ceràmic. L’IRTIC disposa de 9 Patents i ha generat 1 Spin-offs, desenvolupant anualment uns 20 projectes de transferència amb empreses privades. D’altra banda, participa, entre uns altres, en el Màster Internacional Interuniversitari Advanced Sciences of Modern Comunications.

Agregacions per especialització

Xarxa d’Instituts Tecnològics de de la Comunitat Valenciana (REDIT)

La Comunitat Valenciana (CV) compta amb un eficaç sistema de suport a la R+D industrial i a la innovació empresarial, dins del com els Instituts Tecnològics (IITT) de la CV, integrats en la Xarxa REDIT, han demostrat ser punta de llança per a la millora de la competitivitat de l’empresa. Les dades principals de l’exercici 2010 del conjunt d’Instituts Tecnològics de la Xarxa són els següents:

  • Volum d’ingressos: 123 milions de €, dels quals el 55% dels ingressos dels IITT procedeix d’activitats de R+D+i desenvolupades en col·laboració amb les empreses en l’àmbit privat, mentre que el 45% restant resulta dels fons públics obtinguts en concurrència competitiva de les diferents Administracions.
  • Personal: els IITT empren a més d’1.700 professionals de l’àmbit cientificotècnic.
  • Activitat: s’han prestat serveis a més de 12.000 empreses clients en més d’1.260 projectes de R+D+i (600 privats, 170 europeus, 227 nacionals, 242 autonòmics).
  • Els IITT de REDIT contribueixen en un 1,64% al creixement de l’economia de la Comunitat i en quasi un 8% al fet que es desenvolupe la R+D interna empresarial.

Dels 14 Instituts Tecnològics de la Xarxa, 8 Instituts desenvolupen les seues activitats en l’àmbit de l’Hàbitat i el Territori:

  • Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC)
  • Institut Tecnològic de la Construcció (AIDICO)
  • Institut Tecnològic del Moble, Fusta, Embalatge i Afins (AIDIMA)
  • Institut de Biomecànica de València (IBV),
  • Institut Tecnològic de la Informàtica (ITI)
  • Institut Tecnològic de l’Energia (ITE)
  • Institut Tecnològic Metalmecànic (AIMME)
  • Institut Tecnològic Tèxtil (AITEX)

L’agregació dels IITT és peça clau en el desenvolupament del projecte CAMPUSHABITAT5U com a pol de referència internacional en els àmbits d’investigació i transferència de tecnologia.

Instituts tecnològics de la CV de l’àmbit Hàbitat i Territori:

A continuació es descriuen breument les característiques principals d’aquests 8 Instituts:

  • Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC)
    L’ITC és un Institut mixt concertat creat en 1969 i instaurat mitjançant conveni entre l’Associació d’Investigació de les Indústries Ceràmiques (AICE) i la UJI que explica actualment amb 340 empreses associades, la majoria fabricadores de rajoles, i de fregides, esmalts, colors ceràmics, també de maquinària i béns d’equip per a la indústria ceràmica.
    L’ITC compta amb el respatler de l’Institut de la Xicoteta i Mitja Indústria (IMPIVA) i de la Conselleria d’Indústria, Comerç i Innovació de la Generalitat Valenciana.
    L’ITC disposa d’un total de 8.000 m2 de superfície dedicats a la investigació, albergant a un total de 150 persones, organitzades en equips qualificats per a desenvolupar R+D+i. Entre les seues infraestructures científic-tecnològiques compta amb una planta pilot de 600 m2 de superfície dotada amb l’equip tècnic, a escala semi-industrial en la qual les empreses ceràmiques poden testar els seus prototips a fi de detectar qualsevol possible problemàtica que poguera suposar pèrdues econòmiques importants en realitzar la producció a gran escala.
  • Activitats de l’ITC:
    R+D+i: Sobre la base de les necessitats del sector ceràmic s’estableixen les línies de treball i d’investigació de l’ITC:

    • línies dirigides a la millora actual de la competitivitat del sector
    • línies d’estratègiques de R+D i innovació.

Assessorament Tecnològic: A través de l’assessorament tecnològic, de qualitat i gestió mediambiental personalitzat és possible la transferència de coneixements tècnic-científics generats gràcies a l’activitat investigadora de l’ITC, que facilita a les empreses l’accés a les seues instal·lacions i l’ús del seu equipament i infraestructures.

Disseny i aplicacions arquitectòniques (ALICER): En resposta a la tendència actual cap a una concepció global del disseny que proporcione una resposta coherent i sinèrgica a les polítiques i estratègies de les empreses, ALICER ha col·laborat amb empreses del sector en diverses activitats que tenen com a fi última elevar la qualitat del producte ceràmic per a paviment i revestiment, a més de difondre una cultura integral del disseny.

Formació:
La titulació superior d’Enginyeria Química que s’imparteix en la UJI és l’única a Espanya especialitzada en tecnologia ceràmica. El 80% de la seua docència és impartida per professors també integrats en la plantilla de l’ITC.
L’ITC imparteix cursos de doctorat i dirigeix tesi de suficiència investigadora des de fa diverses dècades. Amb l’adaptació a l’EEES participa amb la UJI en el Màster en Ciència i tecnologia de materials ceràmics i en el Màster en Eficiència energètica i sostenibilitat en instal·lacions industrials i edificació.
D’altra banda, a través de la investigació, el personal tècnic de l’ITC adquireix nous coneixements que al seu torn difon, de forma pràctica, entre els professionals del sector ceràmic.

Difusió científica: Des dels inicis de la seua activitat, l’ITC ha publicat la difusió dels resultats de la seua labor investigadora, que ha donat lloc, des de l’any 1976 fins a l’actualitat, a més de 600 publicacions d’articles científics en revistes especialitzades, tant d’àmbit nacional com a estranger,més de 700 comunicacions a congressos nacionals i internacionals, i a la direcció i realització de 51 tesis doctorals.

  • Aliances internacionals
    • A Itàlia existeix el Centre Ceràmic de Bolonya, també dedicat a la investigació en tecnologia ceràmica i diferents aspectes del sector. L’ITC ha mantingut i manté relació al llarg del temps amb aquest centre que dedica actualment gran part de la seua labor investigadora a aspectes de gestió mediambiental de la indústria ceràmica.
    • L’ITC és membre fundador de CERlabs, Xarxa Internacional de Laboratoris de Ceràmica, en la qual està integrat des de fa dècades, així com en diferents comitès nacionals i internacionals de normalització i certificació de productes ceràmics.
  • Institut Tecnològic de la Construcció (AIDICO)
    IDICO és una associació privada sense ànim de lucre formada per empreses del sector. Va ser creat en 1990 per la Generalitat Valenciana a través de l’IMPIVA i amb el suport dels empresaris del sector de la construcció.
    És un centre especialitzat en R+D per al servei a les empreses en diferents àmbits de la Construcció: des de desenvolupament i optimització de les característiques de materials, passant per eficiència energètica, desenvolupament de nanomaterials per a la construcció i l’Hàbitat, valorització de materials per a nous usos en hàbitat, etc…
    A través de la xarxa d’investigació en Nanotecnologia (RENAC), AIDICO ha ampliat notablement la col·laboració en línies específiques d’investigació amb grups d’investigació de les 5 universitats públiques agregades:

    • UV: Grup de Química Supramolecular i Grup de Nanomaterials
    • UPV: Institut de Tecnologia de Materials, O. Investigació en Ciència del Formigó, Centre de Tecnologia Monofotònica, Grup de disseny i desenvolupament de sensors.
    • UJI: Química de l’Estat Sòlid.
    • UA: Dpt. Química Inorgànica, Laboratori d’Adhesió i Adhesius (UA-LA) i Grup Processat Piròlisi de Polímers.

RENAC és una xarxa nacional de prestigi en l’àmbit dels Nanomaterials i les Nanotecnologies en Construcció i Hàbitat. D’altra banda, AIDICO lidera la Xarxa de Pedra natural (Xarxa PNAT), a la qual pertanyen 14 Universitats i Centres Tecnològics de tota Espanya, amb l’objectiu de resoldre les necessitats tecnològiques del sector i millorar la competitivitat de les empreses de la pedra natural mitjançant la transferència de resultats de la investigació dels projectes que es realitzen. Els grups d’investigació valencians que participen són:

  • UV: Grup de Química de materials. Institut de Ciències de Materials. Roques i Minerals Industrials. Departament de Geologia.
  • UPV: Grup de tractament de senyal – GS.
  • UA: Dpt. Química Inorgànica, Laboratori d’Adhesió i Adhesius (UA-LA), Laboratori de Petrologia Aplicada
  • UMH: Enginyeria de Sistemes i Automàtica.

AIDICO compta amb un Centre de Foc, un Centre de R+D Nanomaterials, i una Unitat Tècnica per al marbre localitzada estratègicament a Novelda. A més, compta amb delegacions a Xina, Panamà i Romania, la qual cosa garanteix la presència internacional del Centre en l’exterior.

  • Institut Tecnològic del Moble i afins (AIDIMA).
    AIDIMA eés una associació constituïda en 1984. El seu objectiu és contribuir a incrementar la competitivitat dels sectors del moble, la fusta, de l’embalatge i transport, en tots aquells aspectes relacionats amb la innovació tecnològica, la formació, la informació, la seguretat i el medi ambient.
    Les àrees d’investigació de AIDIMA són les següents:

    • Materials i productes.
    • Medi ambient, seguretat i embalatge.
    • Gestió, disseny, processos de fabricació i logístics. Temàtica: Investigació en gestió i enginyeria d’organització.
    • TIC.
    • Investigació soci-econòmica en el sector de la fusta i el moble.

Col·labora activa i permanentment amb les 5 Universitats del SUPV en projectes de R+D:

  • UV: Facultat de Química, Facultat Econòmiques, Facultat de Psicologia.
  • UPV: ETSID, Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms, Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials i Institut Interuniversitari d’Investigació en Bioingenieria i Tecnologia Orientada a l’Ésser humà
  • UA: Facultat d’Econòmiques.
  • UJI: Facultat de Psicologia.
  • UMH: Escola Politècnica Superior d’Elx i Oriola

Col·labora activa i permanentment amb les 5 Universitats del SUPV en projectes de R+D. A nivell internacional, desenvolupa projectes amb la Universitat de Lisboa, Université Henri Poincaré (Nancy, France), Michigan State University (EE.UU), Universitat de Melbourne (Australia), Universitat de Swinburne (Australia), Universitat de Stanford (EE.UU), Universitat de Oxford (U.K), Universitat de Turku (Finlandia). D’altra banda, és membre fundador de INNOVAWOOD (Associació Europea d’Investigació i Formació de la Indústria Forestal, de la Fusta i el Moble). Col·labora estretament amb la Unió Europea del Moble i amb la Confederació Europea d’Indústries Transformadores de la Fusta. Participa activament en la Plataforma Tecnològica Forestal i lidera nombrosos projectes europeus de R+D+i. Ha sigut reconegut per la Unió Europea com a Centre d’Excel·lència en R+D.

  • Institut de Biomecànica de València (IBV).
    L’IBV és un centre tecnològic que estudia el comportament del cos humà i la seua relació amb els productes, entorns i serveis que utilitzen les persones. Fundat en 1976, l’institut és un centre concertat entre l’Institut de la Mitjana i Petita Indústria Valenciana (IMPIVA) i la Universitat Politècnica de València (UPV).
    L’IBV combina coneixements provinents de la biomecànica i l’ergonomia o l’enginyeria emocional i els aplica a molt diversos àmbits amb l’objectiu de millorar la competitivitat del teixit empresarial a través del benestar de les persones.
    Els principals àmbits d’actuació de l’IBV són, entre uns altres:

    • Hàbitat,
    • Persones majors i atenció a la dependència,
    • Rehabilitació i autonomia personal,
    • Salut laboral
    • Turisme i oci.

Quant a formació, l’IBV participa en la impartició de programes de Postgrau Oficial estratègics en el seu àmbit d’actuació:

  • Màster interuniversitari (UV i UPV) en Enginyeria Biomèdica pertanyent al Programa Oficial de Postgrau de Tecnologies per a la Salut i el Benestar
  • Màster Oficial en Prevenció de Riscos Laborals pertanyent al Programa de Postgrau de Tecnologies per a la Salut i el Benestar (UPV).
  • Màster Atenció Sociosanitària i persones majors (UV)
  • Màster oficial interuniversitari de Psicogerontologia (UV)
  • Màster Oficial en Atenció Sociosanitària a la Dependència (UV)

Els principals àmbits d’actuació de l’IBV són, entre uns altres, Hàbitat, Persones majors i atenció a la dependència, Rehabilitació i autonomia personal, Salut laboral i Turisme i oci.

  • Institut Tecnològic de la Informàtica (ITI). 
    L’ITI és un Centre Tecnològic especialitzat en R+D+i en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) creat en 1994.
    En relació amb l’Hàbitat, l’ITI desenvolupa la seua activitat focalitzada en el desenvolupament de Solucions d’Optimització Intel·ligent, que contribueixen a generar el concepte de Smart City y Smart Home, en les quals es combina la millora de la qualitat del servei amb la sostenibilitat, la mobilitat i la millora de la comoditat i qualitat de vida de l’usuari. Treballa principalment a nivell de gestió intel·ligent i eficient mitjançant a aplicació de tecnologies de la informació i les comunicacions.
    L’ITI manté una estreta col·laboració amb les Universitats de CAMPUSHABITAT5U, desenvolupant multitud de projectes conjunts entre uns altres en els àmbits de:

    • Visió Artificial: anàlisi de característiques biomètriques i per tant, identificació de persones i patrons de comportament en edificis),
    • Eficiència energètica a través d’energies alternatives i renovables.
  • Institut Tecnològic de l’Energia (ITE).
    L’Institut Tecnològic de l’Energia (ITE) és una associació privada sense ànim de lucre d’àmbit nacional, que orienta els seus serveis, productes i projectes tecnològics a empreses i organismes públics nacionals i internacionals pertanyents als sectors de l’energia, elèctric, electrònic i de les comunicacions.
    L’any 1994 es constitueix ITE com una associació d’empreses de concepte tecnològic amb el suport de l’Institut de la Mitjana i Petita Indústria Valenciana (IMPIVA) i de la UPV.
    L’ITE, treballa en el sector industrial energètic, elèctric i béns d’equip.
    L’activitat de R+D+i és un dels pilars bàsics en els quals se sustenta ITE. Les diferents àrees que conformen l’Institut són:

    • Eficiència Energètica.
    • Noves tecnologies de generació.
    • Gestió de la demanda.
    • Emmagatzematge energètic i gestió de xarxa.
    • Transport i distribució d’energia elèctrica.
    • Béns d’equip.
    • Béns de consum. Disseny i certificació de producte.
    • Medi ambient i Seguretat.
      L’ITE desenvolupa projectes de R+D+i amb grups i instituts de la UPV, UJI i UA
  • Institut Tecnològic Metalmecànic (AIMME)AIMME, és una associació privada sense ànim de lucre d’àmbit nacional, constituïda en 1987 i integrada actualment per més de 600 empreses del sector de transformats del metall. Disposa de grups d’investigació en les següents àrees:
    • Grup d’Estructura i envolupant d’edificis: desenvolupa tecnologies per al disseny, construcció i operació de sistemes de construcció resistent, de baix consum i amb costos sostenibles. La investigació s’aplica a tot tipus d’edificis i altres estructures de formigó. Les àrees de treball són:
      • Rendiment en calor i la humitat de l’envolupant.
      • Comportament dels sistemes de cobertes i aïllament.
      • Materials de formigó i tecnologies estructurals.
      • Instal·lacions d’Investigació.
    • Grup d’Ambient interior: desenvolupa tecnologies, eines i recomanacions per al disseny i operació amb costos sostenibles, els ambients interiors d’eficiència energètica per a optimitzar el confort, la satisfacció i la salut dels ocupants de l’edifici. Les àrees de treball són Acústica, Il·luminació i Ventilació i qualitat de l’aire interior.
    • Centre Científic i Tècnic de l’Edifici (CSTB) desenvolupa 4 activitats claus (investigació, valoració, avaluació i difusió dels coneixements) que permeten respondre als objectius del desenvolupament sostenible en matèria de productes de construcció, edificis i la seua integració en els barris i les ciutats.
      L’AIMME desenvolupa projectes de R+D+i amb grups i instituts de la UPV, UJI i UA
    • Institut Tecnològic Tèxtil (AITEX)
      AITEX és un centre tecnològic dedicat a la investigació dels àmbits de coneixement de la ciència i la tecnologia que tinguen aplicació en la indústria tèxtil. Està integrada per 924 empreses tèxtils i afins, que el seu objectiu principal és millorar la competitivitat del sector i oferir a la societat soluciones de base tèxtil que contribuïsquen a millorar el benestar, la salut i la qualitat de vida de les persones.
      AITEX disposa d’una alta especialització tecnològica en l’àmbit tèxtil, una gran capacitat per a aplicar avanços científics i integrar noves tecnologies en els processos de producció tèxtil, per al desenvolupament de productes de major valor afegit per al sector de l’hàbitat.
      Per a açò desenvolupa projectes de R+D en nous materials avançats i intel·ligents aplicats a l’Hàbitat:

      • Materials de comportament al Foc.
      • Materials tèxtils com a reforç en construcció.
      • Composites.
      • Tèxtils intel·ligents aplicats a Domòtica.
      • Tèxtils intel·ligents aplicats a la Teleassistència en la Llar.
      • Roba de Llar (tapisseries, decoració, llit, etc.) amb noves funcionalitats (anti-taca, fàcil neteja, salut,…).
      • Nanotecnologia i Biotecnologia aplicats a productes tèxtils per a la Llar.
      • Tèxtils tècnics.

L’AITEX desenvolupa projectes de R+D+i amb grups i instituts de la UPV, UA i UMH.

Dins de les Agregacions per especialització, a més dels Instituts Tecnològics de la CV, s’inclouen Instituts Tecnològics del CSIC relacionats amb Hàbitat i Territori, Empreses i clusters empresarials de l’àmbit, Institucions Firals de València i Alacant, així com Observatoris. A continuació descrivim breument algunes d’elles:

  • Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja (CSIC)
  • Institut de Ceràmica i Vidre (CSIC)
  • Porcelanosa Grupo
  • Actiu
  • Observatori de Tendències de l’Hàbitat (OTH)
  • Fira de València
  • Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja (CSIC)
    És un centre d’investigació i assistència cientificotècnica en l’àmbit de la construcció. L’Institut disposa de 253 persones i el seu pressupost anual és de 15 milions d’euros. Les seues línies d’investigació se centren els següents punts:

    • Habitabilitat, Energia i Medi ambient
    • Enginyeria Estructural i Mecànica de Materials Compostos
    • Química-Física de Materials de Construcció
    • Síntesi, Caracterització i Reciclat de Materials
    • Sistemes Constructius de l’Edificació
  • Institut de Ceràmica i Vidre (CSIC)
    L’Institut disposa de 144 persones. El seu pressupost anual és de 6,5 milions d’euros. La seua funció és dur a terme investigacions en el camp de la Ciència i la Tecnologia dels Materials Ceràmics i Vidres. Els projectes que el Centre duu a terme estan finançats fonamentalment pel Pla Nacional d’Investigació, la Unió Europea, la Comunitat Autònoma de Madrid i per la Indústria. L’ICV manté una forta interacció amb el sector industrial i organitza regularment cursos i seminaris. L’Institut ofereix també serveis d’assistència tècnica, documentació i biblioteca a altres centres i indústries del sector. En les dependències del Centre es troba la Societat Espanyola de Ceràmica i Vidre (SECV), associació no lucrativa, que té com a objectiu la divulgació científica i tècnica de la ceràmica i del vidre entre els seus associats que agrupa a Investigadors, Tècnics, Artesans i Empreses del sector. Línies d’Investigació

    • Materials ceràmics i vidres per a l’energia, el medi ambient i el transport
    • Diagrames d’equilibri de fases de sistemes amb interès ceràmic. Aplicació al disseny de materials i a la preparació de bioceràmiques i ceràmiques estructurals d’alta temperatura
    • Ceràmiques i Vidres amb impacte social i industrial:
  • Porcelanosa
    Porcelanosa Grupo és una companyia espanyola de ceràmica i taulells especialitzada en mobiliari, accessoris i rajolats per al bany. L’empresa va ser fundada en la localitat de Villareal en 1973. Té una facturació superior als 1.000 milions d’euros dels quals el 70% provenen del mercat exterior i el 30% d’Espanya. Per sectors, el 70% de les vendes van ser de ceràmica, el 11% de mobiliari per al bany i cuina, el 10% de marbre, terracota, parquet i materials de col·locació, entre uns altres i el 9% de banyeres, hidromassatge, aixetes, sanitaris i altres. L’empresa està establida en més de 80 països dels cinc continents i disposa de quasi 5.000 empleados. La política de Porcelanosa Grupo en CAMPUSHABITAT5U assentada sobre valors com la innovació, la qualitat i en l’atenció al seu entorn social coincideix plenament amb els objectius de CAMPUSHABITAT5U. En aquesta línia, la preocupació per la cura de l’entorn i la preservació del medi ambient han sigut una prioritat constant des de la seua fundació. Les actuacions de Porcelanosa Grupo en matèria de medi ambient van més enllà de l’optimització dels sistemes productius, centrant també l’esforç en el disseny de productes que contribuïsquen a reduir el consum d’aigua i energia en els habitatges, com a aixeteries amb limitadors de cabal o sistemes constructius que permeten la reducció del consum energètic en la calefacció dels edificis.
  • Actiu
    És una empresa privada especialitzada en la creació de mobiliari per a espais de treball present en més de 60 països. El volum de facturació anual és superior als 50 milions d’euros. Disposa de 185 persones en plantilla, 12 d’elles en el Departament de R+D. Col·labora de forma permanent amb l’Institut Tecnològic del Moble, Fusta i Afins (AIDIMA) en projectes d’investigació. En el 2008 va inaugurar les seues noves instal·lacions, el Parc Tecnològic Actiu, les característiques principals del qual són les següents:

    • Inclou un edifici corporatiu, una gran nau logística i tres naus productives, en un espai
    • Només solament s’ha edificat un 30% del terreny: Superfície de 200.000 m2 amb 130.000 m2 d’arbrat.
    • No és només un centre productiu, sinó un espai creat:
      • perquè la innovació empresarial puga créixer a l’empara de la col·laboració amb el món acadèmic
      • per a fer més eficaç la transferència de tecnologia entre Actiu i les empreses col·laboradores.
      • Perquè diferents sectors puguen debatre sobre les organitzacions laborals i el seu equipament, per a traslladar després aquest coneixement a l’empresa i al mercat.

El nou Parc Tecnològic Actiu ha rebut premis internacionals d’arquitectura, sostenibilitat, senyalística i bones pràctiques:

El Parc Tecnològic és una aposta de lideratge en disseny energètic i mediambiental:

  • Aljubs per a 12.000 m3 d’aigües pluvials
  • Planta solar: 8.000.000 kWh cada any.
  • Estalvi en emissions de CO2 de 8.300 Tn/any

Actiu és la primera empresa espanyola del sector a formar part del Spain Green Building Council®, Consejo de Construcción Verde de España® (SpainGBC-CCVE®). El SpainGBC-CCVE® és la primera associació nacional d’empreses líders de la indústria del mitjà construït que treballa per a promoure els edificis que són mediambientalment responsables, rendibles i llocs sans on viure i treballar. El SpainGBC-CCVE®, és un dels 8 consells LEED del món i forma part del USGBC (U.S. Green Building Council) consell fundador d’aquesta iniciativa que, amb al voltant de 18.000 empreses i organitzacions membres de tots els sectors de la construcció de tot el món, treballa per a promoure la transformació del mitjà construït cap a la sostenibilitat.

Sens dubte, els valors i objectius de Actiu coincideixen plenament amb els del projecte CAMPUSHABITAT5U.

  • Fira de València
    Fira València és la institució dedicada a l’organització de fires comercials més antiga d’Espanya. Fundada en 1917, és la primera Fira espanyola que ha sigut certificada per AENOR amb la norma ISO 9002, actualment ISO 9001/2000. A més compta amb la certificació QAFE, de l’Associació de Fires Espanyoles, i amb el diploma de compromís de qualitat SICTED, Sistema de Qualitat Turística en Destinació. Fira València és una entitat cofundadora de la UFI (The Global Association of the Exhibition Industry), la AFE (Asociación de Ferias Españolas) i de la MTFA (Mediterranean Trade Fairs Association), soci de ple dret de EMECA (European Major Exhibition Centres Association), de AFIDA (Asociación Internacional de Ferias de América) i de IAEE (International Association of Exhibitions and Events). Quant a la superfície d’exposició, Fira València disposa del major i un dels més moderns recintes firals d’Espanya, que al seu torn és un dels deu majors de tot el món: 231.000 metres quadrats de superfície coberta d’exposició.Anualment, Fira València celebra més de 30 certàmens, dels quals més de la meitat van tenir caràcter internacional amb el reconeixement de la Secretaria d’Estat de Comerç i de la UFI. Entre els certàmens destaquen de forma molt significativa aquells relacionats amb l’Hàbitat i el Territori:

    • CEVISAMA: Saló internacional de ceràmica per a arquitectura, equipament de bany i cuina, pedra natural, matèries primeres, fregides, esmalts colors i maquinària.
    • EGÉTICA-EXPOENERGÉTICA: Fira Internacional de l’eficiència energètica i les noves solucions tecnològiques per a les energies renovables i convencionals
    • ECOFIRA: Fira internacional de l’aigua, sòl, aire i els residus, serveis i tecnologies
    • EFIAQUA: Fira internacional per a la gestió eficient de l’aigua
    • TVC: Fira Internacional de Turisme de la Comunitat Valenciana
    • BIOCULTURA: Fira de productes ecològics i consum responsable
    • LABORALIA: Fira Integral de la prevenció, protecció seguretat i salut laboral
    • URBE: Fira immobiliària del mediterrani
    • FERIA HABITAT VALENCIA: Fira internacional del moble, decoració i regal, il·luminació, tèxtils per a la llar, descans, tapissat, contract, oficina i innovacions tecnològiques per a la casa del futur
    • MADERALIA: Fira internacional de proveïdors per al sector de la fusta-moble.

En l’últim any Fira València va comptabilitzar més d’un milió tres-cents mil visitants de tot el món i més de dotze mil expositors van participar en els seus certàmens (entre directes i representats). L’impacte econòmic de Fira València en el seu entorn s’estima en uns 700 a 800 milions d’euros anuals

  • Observatori de Tendències de l’Hàbitat (OTH)
    El OTH és pioner a Espanya. Es va crear en 2005. Està format per:

    • L’Institut Tecnològic de la Ceràmica (ITC),
    • L’Institut Tecnològic Tèxtil (AITEX)
    • L’Institut Tecnològic del Moble, Fusta, Embalatge i Afins (AIDIMA),

Treballa en l’observació, anàlisi i estudi de tendències centrades en l’hàbitat, perquè considera que conèixer com viuen les persones, els seus estils de vida, les seues necessitats i l’entorn on habiten, és essencial per a dissenyar objectes i serveis que responguen de forma efectiva a les seues necessitats reals.

El OTH treballa per a obtenir la innovació com a arma estratègica competitiva de les empreses. Posseeix el caràcter multidisciplinari d’un equip compost per professionals i experts procedents de diferents sectors productius. D’aquesta manera, s’estableixen sinergies i aliances cooperatives entre les persones que intervenen, la qual cosa els proporciona una visió més àmplia i objectiva del que està succeint realment en l’objecte o camp d’estudi.

Part del seu treball se centra en l’estudi i anàlisi continue de tres factors complementaris que impulsen la generació de les tendències de l’hàbitat, i que contribueixen a oferir-nos una visió àmplia i realista de l’estat actual de l’oferta de l’hàbitat i de la seua evolució: estètics, socioculturals i de consum.

 

GOVERNAMENT I GESTIÓ

CAMPUSHABITAT5U es constitueix per a impulsar i dinamitzar, amb vocació de permanència, un procés de creixement intel·ligent, sostenible i integrador basat en el coneixement, la innovació, l’eficiència dels recursos, l’ocupació i la cohesió social i territorial.

Per a açò es considera imprescindible la creació d’una entitat jurídica que:

  • Engegue i execute els objectius estratègics i les actuacions establides en el pla de conversió a CEI
  • Convertisca CAMPUSHABITAT5U en element clau en el procés de dinamització i creixement del territori
  • Projecte CAMPUSHABITAT5U com a pol de referència internacional en hàbitat i territori.

En tal sentit, les 5 Universitats han acordat la creació d’un Consorci com la figura jurídica més adequada per a un governament estable i una gestió amb poders executius que permeta agilitat i flexibilitat d’actuació.

El Consorci CAMPUSHABITAT5U, com a resultant de l’agregació de les 5 Universitats del SUPV, permetrà conjuminar esforços i unir recursos d’excel·lència per a millorar l’hàbitat i reactivar el benestar del territori. La creació del Consorci és peça essencial per a facilitar la coordinació de l’excel·lència en el desenvolupament dels objectius estratègics i les actuacions establides en el pla de conversió a CEI per a la millora de l’hàbitat i el territori.

Al mateix temps, el Consorci CAMPUSHABITAT5U facilitarà l’espai de permeabilitat entre les Universitats, els Centres Tecnològics i les Empreses i afavorirà la relació de totes elles amb les institucions internacionals de referència en Hàbitat i Territori. Els eixos d’actuació principals a desenvolupar per part de l’entitat jurídica seran els següents:

  • Eix docent:
  • Programa d’excel·lència docent
  • Internacionalització docent
  • Plataforma Coordinadora d’empreniment, ocupació i formació contínua
  • Entorn integrat de Formació Superior
  • Escola de Doctorat Internacional
  • Institut de l’Hàbitat i el Territori (Investigació, Valorització, Internacionalització i Comunicació)
  • CreaInCube
  • Plataforma per a la cooperació interdisciplinària
  • Articulació campus universitari – ciutat
  • L’art com a plataforma interdisciplinària
  • Infraestructures innovadores i accessibles
  • Impuls d’entorns de qualitat
  • Atracció de talent,
  • Mobilitat
  • Projecció i reconeixement internacional
  • Cooperació al desenvolupament
  • Funció d’impuls: accions encaminades a promoure i incentivar les actuacions establides en el Pla de Conversió a CEI CAMPUSHABITAT5U.
  • Funció d’execució: accions d’organització, gestió i/o coordinació de les actuacions.
  • Funció d’avaluació: accions de seguiment, anàlisi periòdica de les actuacions i rendició de comptes.
  • Eix R+D+i:
  • Transformació del campus per al desenvolupament d’un model social integral i la seua interacció amb l’entorn territorial
  • Eix Internacional:
  • El Consorci CAMPUSHABITAT5U desenvoluparà 3 tipus de funcions:

La rendició de comptes serà doble: interna i externa. La rendició de comptes interna tindrà com a destinatari les entitats de l’agregació estratègica. La rendició de comptes externa tindrà com a destinatari principal el Ministeri d’Educació.

Independentment que cadascuna de les entitats de l’agregació CAMPUSHABITAT5U realitze accions d’avaluació respecte a les actuacions executades per cadascuna d’elles, el Consorci realitzarà un seguiment i rendirà comptes de totes i cadascuna de les actuacions proposades en el Pla de Conversió a CEI, així com d’aquelles noves actuacions proposades que es posen en funcionament.

A tals efectes, es planteja el següent model de govern:

Òrgans de govern

El Consorci estarà integrat per les 5 Universitats del SUPV. El model proposat estarà format per:

  • Consell Rector,
  • President
  • Consells assessores per àmbits d’actuació
  • El Consell Rector. És el màxim òrgan de govern del Consorci. Estarà integrat pels Rectors de les 5 Universitats de l’agregació estratègica.Les seues funcions principals seran, entre unes altres, les següents:
    • Vetlar pel compliment dels principis de bon govern corporatiu,
    • Fixar les pautes de transparència en la informació externa i interna que emana de l’entitat,
    • Coordinar les línies generals d’actuació del Consorci, així com l’organització general i el funcionament del Consorci, inclosa la creació i supressió d’Àrees i altres unitats.
    • Aprovar el pressupost i el pla estratègic.
    • Establir les condicions generals de contractació de personal
    • Acordar l’adhesió de nous membres, fundadors o membres i l’establiment de condicions per a aquesta adhesió
  • El President. Éstriat pel Consell Rector d’entre els seus membres per a un mandat de dos anys, renovable una vegada. Està assistit per un Director Executiu. El President és el responsable d’executar les directrius establides pel Consell Rector.

Es proposen a més 4 consells assessores, un per cada àmbit d’actuació, que actuaran com a òrgans consultius:

  • Consell Assessor de l’Àmbit d’Actuació “Hàbitat – Edificació”
  • Consell Assessor de l’Àmbit d’Actuació “Hàbitat – Llar”
  • Consell Assessor de l’Àmbit d’Actuació “Territori – Planificació i gestió”
  • Consell Assessor de l’Àmbit d’Actuació “Territori – Espai Social”

Els Consells Assessores es dotaran de persones de reconegut prestigi en cadascun dels àmbits d’actuació d’Hàbitat i Territori:

  • personal docent i investigador de les 5 universitats de l’agregació estratègica CAMPUSHABITAT5U
  • personal docent investigador de reconegut prestigi internacional provinent d’Universitats i Centres d’Investigació de rellevància internacional
  • representants de les entitats de l’agregacions per especialització al projecte CAMPUSHABITAT5U (REDIT, Instituts Tecnològics de la CV, CSIC, Empreses, Clusters i Associacions de l’àmbit Hàbitat i Territori, Fira de València i Institució Firal Alacantina)
  • representants de les entitats de les agregacions institucionals del projecte CAMPUSHABITAT5U (Generalitat Valenciana, Ajuntaments i Diputacions, Col·legis Professionals, Cambres de comerç i Altres institucions).

 

Estructura organitzativa de gestióEl Director executiu serà nomenat pel Consell Rectora proposta del President del Consorci. El càrrec de Director Executiu recaurà en una persona seleccionada mitjançant concurs, de marcat perfil professional i prestigi internacional i experiència en l’àmbit de l’Hàbitat i el Territori amb àmplies facultats per a implementar i desenvolupar el projecte.

El Director Executiu tindrà la responsabilitat, entre unes altres, de:

  • Supervisar i garantir la qualitat dels programes de cadascun dels 4 eixos d’actuació:
    • Eix docent
    • Eix R+D+i
    • Eix Internacional
    • Eix Transformació del campus per al desenvolupament d’un model social integral i la seua interacció amb l’entorn territorial
  • Gestió del pressupost de l’entitat
  • Seguiment ordinari de les accions del pla de conversió a CEI.

L’estructura de gestió del Consorci s’organitzarà a través d’Àrees. Les Àrees serien les unitats que liderarien i executarien actuacions per al conjunt de les entitats de l’agregació estratègica:

  • Àrea Docent
  • Àrea de R+D+i
  • Àrea d’Internacionalització
  • Àrea de Transformació del Campus

Cada Àrea estarà formada per:

  • un Director, nomenat pel Consell Executiu a proposta del Director,
  • un equip tècnic responsable d’executar les actuacions descrites.

D’altra banda, cada Àrea tindria un Consell d’Àrea. Serà una estructura de consulta i assessorament de l’Àrea. El Consell d’Àrea estarà format per:

  • El Director de l’Àrea
  • Un representant de cadascuna de les 5 Universitats de l’agregació estratègica
  • El Director Executiu del Consorci

Cadascuna de les Àrees desenvoluparà funcions d’impuls, execució i avaluació de les actuacions del seu àmbit d’acord amb el Pla de conversió a CEI.

En referència a les funcions d’avaluació, el sistema de seguiment i rendició de comptes haurà d’articular-se a partir del mètode que definisca l’organització (elaboració periòdica de memòries, sessions específiques en els òrgans d’adreça, sessions de reporting) i tenint en compte els resultats que s’obtinguen en els indicadors especificats en el Pla de conversió CAMPUSHABITAT5U.

Per tant, cada Àrea haurà d’arreplegar regularment els resultats aportats pel desenvolupament de les accions per a la seua presentació al Director Executiu, de manera estructurada.

CAMPUSHABITAT5U desenvoluparà un sistema de seguiment que permeta monitoritzar l’avanç de cadascuna de les actuacions que desenvolupen els eixos d’actuació del projecte. Cada Àrea haurà de, com a tasca inicial, fixar per a cada actuació les variables d’informació i control que faciliten la traducció de les propostes d’actuació en fets. Així, a cada actuació haurà d’associar-se-li:

  • Situació de partida. Descriu l’estat en què es troba l’acció en el moment zero. És l’escenari inicial
  • Situació d’arribada. Descriu la situació ideal una vegada l’acció s’haurà realitzat satisfactòriament. És l’escenari final
  • Temps de realització. Identifica el moment en què una determinada acció haurà d’estar acabada
  • Indicadors. Mètode de mesurament que permet avaluar el grau d’implementació d’una acció de manera neutra i objectiva.

Disposar d’aquesta informació és clau per a conèixer el grau d’implementació de les actuacions i per a disposar d’un sistema de suport a la presa de decisió que permeta corregir a temps les possibles variacions en el desenvolupament de les actuacions per a garantir la consecució dels objectius marcats.